¿Vacaciones?... no gracias.

Bien, de nuevo ante mi blog, veo que hace meses que no publiqué nada. Así que voy a empezar actualizando desde mi último escrito.

Al fin encontré trabajo, o mejor dicho, un buen amigo hizo una recomendación para que me llamaran de nuevo donde estuve trabajando el año pasado. Algo precario pero bien remunerado que es lo que cuenta.

Pues a lo que iba, hará tres semanas que nos preguntaron en el trabajo, o mejor dicho, nos instaron a tomar unas semanas de vacaciones, por motivo de regulación de la carga de trabajo en estos días estivales. Algo que a priori sería agradecido disfrutar de una o dos semanas de vacaciones, se convirtió en una batalla de confianza para ver quien podría librarse de hacerlas. Las peticiones al responsable de turno, indagaciones, jaboneos varios y algún que otro comentario desafortunado, enrareció hasta tal punto el ambiente que tuvieron que tomar cartas los responsables, atajando cualquier intento de influir sobre estas decisiones.

Es evidente que esto no ha sucedido por casualidad. Muchas de las personas que se han visto en esta situación, han sufrido en primera persona las consecuencias de este periodo destructivo de la economía, y algunos no han podido encontrar trabajo en varios meses. Solo la necesidad imperiosa de llevar dinero a casa, pagar las deudas y poder hacer la compra semanal ha llevado a las personas plantearse no disfrutar de vacaciones, aún cuando estas sean un derecho remunerado. Más aún cuando además supone no cobrar por los días disfrutados, como en el caso que explico.

El gran peligro de esta crisis no es que acabe desmoronándose la economía capitalista, de eso ya se han ocupado los gobiernos a base de inyección de liquidez para tapar las vergüenzas especulativas del mercado, sino que de nuevo seamos los trabajadores quienes paguemos las reformas del sistema capitalista, con pérdida de nuestros derechos. Así lo han expresado abiertamente tanto la Derecha española como la Patronal, quienes apuestan por menos derechos del trabajador para optimizar las rentabilidades de sus empresas.
Y lo peor, algunos trabajadores ya hemos empezado a renunciar a nuestros derechos.

Gracias por su tiempo, pero ¡NO!

Ref. JEFE DE TURNO


Reunida toda la documentación referente a su candidatura y después de la entrevista que mantuvo con nuestro cliente, creemos oportuno comunicarle que a pesar de ser la suya una candidatura globalmente satisfactoria no acaba de encajar en el perfil del puesto solicitado y requerido por nuestro cliente. No obstante su candidatura será tenida en cuenta en caso de posibles selecciones.

Saludos cordiales,

Tras un proceso de selección basado en una primera criba por internet, dos entrevistas personales con una consultora y otra más directamente con los responsables de personal del propio cliente, este ha sido el comunicado por el que se ha desestimado mi candidatura; un triste y despersonalizado correo electrónico.

Supongo que a otros tantos candidatos al puesto les habrá llegado este mismo correo, otros tantos como yo que habíamos puesto muchas esperanzas de salir adelante gracias a este empleo.

Pero asumo, mas por resignación que por convencimiento, que otros perfiles habrán sido los más adecuados, y que desempeñarán con adecuada dedicación su cometido.

Pero para mí, como supongo que para otros tantos, es simplemente otra puerta que se cierra, otra oportunidad perdida y el regreso a la desesperanza.

Sinceramente, el optimismo no es un recurso inagotable.

EXIT !!!

Tenim sortida a la Crisi?

Be, sembla que per a molta gent hi haurà un abans i un després de la crisi. Alguns patiran un desballestat total dels seus projectes, canvis de professions, precarietat a la feina, impossibilitat per fer front al deutes, pèrdua de bens i habitatges, etc...

Sembla dramàtic, si no fos per que l'ésser humà te una capacitat d'adaptació inherent, assumint sense massa dificultat les noves condicions i aprofitant cada una de les oportunitats que li surten per tirar endavant.

Potser es el meu cas, sense arribar a dramatismes que he pogut constatar en moltes entrevistes que he hagut de fer per qüestions de feina, però que m'ha portat a situacions límits a les que podia haver sucumbit.

Per sort, quan més pateixes, quan menys oportunitats et queden per tirar endavant, quan mes t'apropes al abism, s'obre una porta que et permet sortir d'aquesta situació. Això si, per trobar aquesta porta, un ha de trucar a moltes d'altres que mai s'obren.

Ara tinc l'oportunitat a la mà, una oportunitat que no em puc permetre perdre, una feina estable, ben remunerada i que s'adapta perfectament al meu perfil laboral, com caiguda del cel, i això que mai he cregut en les plegaries.

Un missatge de optimisme que haig de compartir amb els meus amics i amigues, encara que es pot truncar demà, però no vull pensar encara en demà.

Desitgeu-me sort, em farà falta.

Plantem cara a la crisi.

L'acte celebrat aquest matí a la Fira de Sabadell, organitzat per la Federació Vallés Occ. Sud. del PSC, ha estat tot un exemple de com els ajuntaments socialistes de la nostra comarca donen la cara i afronten la Crisi.
Tots, alcaldes, alcaldesses i portaveus de grups municipals socialistes,coincideixen en que ara es el moment de protegir les famílies amb dificultats, i pal·liar la situació d'atur amb inversions públiques que generin treball. Es per això que el pla d'inversió local, mes conegut com a "pla Zapatero", ha sigut un revulsiu per augmentar les inversions en obra pública, amb el propòsit de contractar el màxim de persones que ara es troben al atur.
No només però, les iniciatives s'han centrat en la inversió pública, sinó que a més a més, molts ajuntaments han fet una contenció del gasto, reduint pressupostos en altres matèries secundaries, rebaixant sous polítics, de tècnics i coordinadors, per tal de augmentar les partides en assistència social, com el cas d'alguns ajuntaments que han arribat fins i tot a doblar-les.
Es per això que els portaveus dels grups municipals socialistes que hi son a l'oposició, van demostrar la seva enveja i admiració per les mesures adoptades per els governs socialistes, ja que a les seves poblacions no s'han adoptat les mides amb la mateixa intensitat per ajudar a sortir de la crisi, i per garantir l'assistència social a la gent més necessitada.

No obstant, he sortit d'allà amb molta més esperança de que la crisi te solució, i que amb polítiques solidaries d'esquerra podrem arranjar els problemes que una economia liberal, fomentada per les polítiques conservadores de dretes, han causat arreu del mon.

Ara més que mai, la societat ha d'apostar per polítiques d'esquerres, polítiques que regulin un mercat que ha estat massa temps en mans de especuladors ambiciosos i sense escrúpols. Es l'hora de la protecció social, de la societat del benestar i el repartiment de la riquesa. Es l'hora d'una economia productiva on empresaris i treballador comparteixin objectius. Es l'hora de que ningú quedi impune davant la corrupció i la irresponsabilitat. Es l'hora del Socialisme en majúscules.

Retomo el Blog

Be, ja feia mesos que altres tasques havien fet gairebé oblidar-me d'aquest blog. Però no han sigut en va, ni molt menys.
Estic molt engrescat amb el projecte socialista, ara com a Viceprimersecretari i secretari de Premsa de la nova Comissió executiva del PSC de Sentmenat.
Ara mes que mai hem de donar l'esperança als nostres votants i a totes les veïnes i veïns de Sentmenat, de que n'hi ha una alternativa decent, honesta i de caire social, allunyant-se del que estan fent els Convergents de Sentmenat.

Crec que estem en el bon camí, i amb l'ajut de tothom trobarem la sortida d'aquesta crisi que està fent molt de mal a les famílies Sentmenatenques.

De nou, moltes gràcies.